dimecres, 15 de maig del 2013

Discurs Gala Català de l'any 2012

Ahir es va cel·lebrar l'entrega del premi català de l'any 2012, es va desvetllar l'intriga: el català de l'any 2012 és l'oncòleg Jose Sánchez de Toledo Codina (cal remarcar el cognom de la mare, com ell mateix va dir ahir...). Per no trencar tradicions, en Joel Joan (@JoelJoanJuve) ha dit la tonteria de l'any 2013. 

A banda del Premi de Català de l'any s'entregaren dos premis més. D'una banda, el premi a la iniciativa empresarial a l'empresa Hotusa (rebuts a la porta per representants dels treballadors i treballadores, potser en relacions laborals no excel·leixen...) i per altra, el Premi Merce Conesa a la Millor Iniciativa Social per al voluntariat Social.

Aquest últim, donat que era per tots els voluntaris i voluntàries del País, es va decidir que el pugéssim a recollir aquest premi una representació plural del voluntariat català i algú del jurat va pensar en mi.

M'ha semblat una bona excusa per reactivar el blog, que estava mortíssim. El cas és que aquí us deixo el discurs que vaig llegir penjat al youtube i el full que portava escrit, algunes coses no es correspondran del tot... Espero que em feu arribar els vostres comentaris al respecte. 

(Per cert: hi ha un petit salt al minut 2:57...misteris de la ciència...la frase és: "Però el civisme ben entès, no això que alguns han posat de moda a base d'ordenances...")




Molt bona nit a totes i tots, 
Primer de tot voldria agrair poder parlar en nom de les persones voluntàries de Catalunya, és un honor i privilegi que alhora comporta un alt grau de responsabilitat, ja em disculpareu si cometo errors o m’entrebanco, no estic massa acostumat a gales com aquesta. Se’m fa necessari i és de rebut començar agraint a El Periódico que reconegui cada any la tasca social de col·lectius i entitats diferents. Igualment necessari que donar les gràcies al jurat per reconèixer la nostra feina. No som nosaltres 10, qui rebem el premi, no només és la Federació Catalana de Voluntariat Social, no només són les prop de 300 entitats que la Federació aplega: Els premiats i premiades som les 600.000 persones que ens movem en diferents àmbits per millorar aquest país i aquest món.

El voluntariat som el conjunt de persones que, per voluntat pròpia i sense rebre cap contraprestació econòmica, decidim lliure i solidàriament dedicar part del nostre temps a la transformació social, sempre de manera col·lectiva mitjançant una associació o una entitat privada sense afany de lucre. Associacions, aquells espais on les persones s’autodeterminen i els grups s'autogestionen a través de la participació democràtica.

El voluntariat i l’associacionisme desprenen valors com la llibertat, la solidaritat, el compromís, l’altruisme, la responsabilitat, respecte, professionalitat, el civisme (però el civisme ben entès, no això que han posat de moda alguns fent ordenances...)...i tants i tants d’altres. El voluntariat és una autèntica escola de ciutadania: la República no existeix sense el compromís cívic dels ciutadans i ciutadanes, i aquest compromís ha de ser desinteressat. Això és l’associacionisme!

M’agradaria posar com a exemple un sector molt concret: el meu. Els Esplais Catalans. I els Agrupaments Escoltes. Els Agrupaments i els Esplais Catalans som joves (sí, joves, aquests que som una generació perduda, ganduls, som nini’s i no fotem res...) que ens responsabilitzem de l’educació d’infants només per rebre com a contrapartida sentir que estem canviant el món i que ens impliquem en el nostre entorn més proper per a transformar-lo.  Això és el voluntariat.

El voluntariat és una cosa viva, que es mou. I es mou en diferents àmbits: Voluntariat Comunitari, Cultural, Ambiental, Internacional, i per últim, però no per menys important, sinó al contrari: el Voluntariat Social que és aquell que centra les seves actuacions en l’atenció a les persones, especialment els col·lectius més vulnerables.

En els temps que vivim, amb una crisi i unes polítiques que potser s’ho enduran tot per endavant, fins i tot les persones, és importantíssim entendre que el Voluntariat no només aborda aquelles situacions de risc d’exclusió o de vulnerabilitat, sinó que lluita per acabar amb aquestes situacions d’injustícia i generar oportunitats. Ara bé, hi ha un parell de línies vermelles que hem de tenir molt presents i hem de garantir entre tots i totes el seu acompliment, especialment davant qui vol carregar-se tot allò que soni a públic: (PRIMER) El voluntariat MAI pot utilitzar-se per destruir llocs de treball, no poden usar-se voluntaris i voluntàries per estalviar diners en mà d’obra i en (SEGON) lloc tampoc podrà MAI substituir o suplir les responsabilitats de les Administracions ni fer la seva feina. Els poders públics i les entitats podrem col·laborar, però en cap cas aquesta col·laboració voldrà dir que les administracions no assumeixin el que els correspon.

El voluntariat no només intentem pal·liar les conseqüències sinó que ataquem les causes. AIXÒ SÍ QUE ÉS EMPRENEDORIA...VOLER CANVIAR EL MÓN I NO RESIGNAR-SE A COM ENS L’ESTAN DEIXANT!

Exemple d’això, i mereixedors i mereixedores del meu humil homenatge, són els guanyadors i guanyadores del premi Mercè Conesa de l’any passat.  Gent que en moments duríssims com els actuals, dediquen el seu temps a evitar autèntics drames humans tot garantint el Dret a la Vivenda digna que en principi tenim. Aquesta gent es planten davant les forces de l’ordre, aquells qui haurien de servir els interessos públics i comuns però en canvi només defensen els poderosos. Es planten per evitar que famílies senceres perdin casa seva. I fan servir totes les armes de les que disposen: proclames, crits i fer de veritables escuts humans. Han tirat endavant una ILP i han enviat correus electrònics. A vegades fins i tot fan servir enganxines!! Parlo de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca. I per extensió també de totes aquelles marees grogues, verdes, negres, vermelles, arc iris... tota aquella gent que intenta que els que som una mica joves, d’aquí uns anys encara podem gaudir d’algun dels drets lluitats i aconseguits pels nostres avis, àvies, pares, mares... GRÀCIES, no us deixeu tòrcer, estem amb vosaltres, junts i juntes “si se puede” encara que no vulguin!

Les entitats treballem per construir un món diferent i volem seguir-ho fent. Volem i podem canviar-ho tot i hem de ser un actor estratègic en la construcció d’un nou món més lliure i just en tots els aspectes, volem i hem de dir-hi la nostra.


Acabaré amb una Cita: Instruïu-vos i sereu lliures, Associeu-vos i sereu forts, Estimeu-vos i sereu feliços! A.Clavé.

Moltes GRÀCIES a tots i totes!